El Pernil Dolç
València... Mil hores després de deixar Madrit. Una retrobada, amb una dona increïble, amb nom d'instrument medieval.... amb ulls de color mel, i aire de princesa de Modigliani. La sirena més interessant que he trobat a la xarxa...
Un sopar. En un lloc màgic, amb piano inclós i amb un gravat de Picasso (original?) a sobre. Una carta que inclou un Goulash hungarès per sopar i Tiramisú de postres. Una cervessa en un lloc amb nom de joc. I una copa de rom (Barceló) a un altre lloc especial. Una dona. Rossa. Amb disfressa de Chanel i motorista. Una pulsera d'òs. Unes botes de pell de foca. Un bar ple de fotos d'una ballarina i actriu, que comformen l'història de l'Olga. Records. Els seus. Els meus. Una ciutat plena de records. Tots els records del món. A vegades m'agradaria omplir la memòria de presents.
I un seguit de paraules. Paraules plenes d'amor. Paraules plenes d'enyorança. Un tallat curt de cafe, graella, mesclatà, safanoria, aixida... T'odio. Per totes les paraules que ara no puc sentir. Per totes les paraules que em fan plorar. Per totes les paraules que no puc oblidar. Per totes les paraules a les que vas renunciar. Vaig construir un castell de paraules, paraules inventades, mosmi. Paraules que només tenien sentit en la nostre història. Dubto que algú sigui capaç d'inventar noves paraules per a tu. Miran-te als ulls, mirant en la mateixa direcció i el mateix sentit, mirant un desert o una selva verda, mirant un nen, mirant una casa vella, a punt de caure, mirant un nou riu, una nova montanya...
Un sopar. En un lloc màgic, amb piano inclós i amb un gravat de Picasso (original?) a sobre. Una carta que inclou un Goulash hungarès per sopar i Tiramisú de postres. Una cervessa en un lloc amb nom de joc. I una copa de rom (Barceló) a un altre lloc especial. Una dona. Rossa. Amb disfressa de Chanel i motorista. Una pulsera d'òs. Unes botes de pell de foca. Un bar ple de fotos d'una ballarina i actriu, que comformen l'història de l'Olga. Records. Els seus. Els meus. Una ciutat plena de records. Tots els records del món. A vegades m'agradaria omplir la memòria de presents.
I un seguit de paraules. Paraules plenes d'amor. Paraules plenes d'enyorança. Un tallat curt de cafe, graella, mesclatà, safanoria, aixida... T'odio. Per totes les paraules que ara no puc sentir. Per totes les paraules que em fan plorar. Per totes les paraules que no puc oblidar. Per totes les paraules a les que vas renunciar. Vaig construir un castell de paraules, paraules inventades, mosmi. Paraules que només tenien sentit en la nostre història. Dubto que algú sigui capaç d'inventar noves paraules per a tu. Miran-te als ulls, mirant en la mateixa direcció i el mateix sentit, mirant un desert o una selva verda, mirant un nen, mirant una casa vella, a punt de caure, mirant un nou riu, una nova montanya...
posted by Fatima at 5:07 a. m.
6 Si quieres decir algo, PINCHA AQUI:
comor?
Zer? Ez duzu katalaniera ulertzen, ala? Gaztelaniera Espainiako hizkuntz bakarra ez da ta...
Busca un altre per a qui invertar paraules.
A palabras en idioma necio,ojos ciegos.
No saps quina alegria poder-te llegir de nou en la nostra llengua.
No odiïs. Viu. Busca noves paraules i algú que te les digui a cau d'orella. Deixa que les velles paraules et captivin de nou, si les pronuncia una veu que estimis. Viu, Fatima, viu.
Podría decir que queda entendido casi al 100%. Le he dado varias vueltas al pernil dolç, pero al final he caigut, como aquí lo tomamos ibérico...
Ya sabes que no puedo, y mucho menos me atrevo a contestarte en tu lengua. Pero gracias a todos aquellos años de Barcelonofilia que pasé entre vosotros, he tenido el gusto de leer unos de los mejores postes que te he leído.
Muchos besos Prima, ya te mantengo informada por otros medios.
Tinc paraules per totes vosaltres.
Petons desde Sevilla.
Publicar un comentario
<< Home